Els automotors Ferrostaal a escala IIm (FFCC de La Terrassa)

Fins avui no hi havia cap fil sobre aquesta construcció que vaig fer començar, ja fa més de 40 anys. Això ha estat així perquè no n'estic pas gaire orgullós d'aquesta peça. Per això també va quedar encallada a la pila de coses per fer durant tants i tants anys.

De vegades n'hi ha que em pregunten com he pogut estar tants anys sense acabar-los. Dons és ben fàcil: una desmotivació, el naixement d'un fill, el naixement d'una altre fill, la vida es complica, els trens cauen en via morta... tots sabeu lo de pressa que passa el temps... complicacions a la feina, tot i tenir un bon horari, que em permetia anar fent alguna cosa, però no aquests automotors... altres projectes, que passaven al davant... en fi, no cal que us expliqui tota la meva vida, oi?

El cas és que aquests dies he pogut reprendre'ls amb una certa motivació. Llàstima que no tinc més temps ara mateix (recordeu que primer voldria acabar la Terrassa, abans de tornar-m'hi a posar)

Al posar-ne algunes fotografies en un altre fil, m'ha vingut una mica de sensació d'injustícia davant de l'oblid d'aquest agradables vehicles aquí a TRENS,CAT. Per tant, nois, aquí teniu el fil propi dels automotors Ferrostaal al escala IIm.



Amb l'ajuda dels Administradors, miraré de posar les fotos de l'altra fil a continuació d'aquest. Així us podré explicar la història complerta d'aquest automotors.

   

D'aquests automotors en tinc tres, més un remolc. Com deia abans, cap d'ells és acabat.

Una vegada, uns amics que tenia, em varen fer l'encarreg d'un parell d'automotors Ferrostaal com els del tren d'Olot. Per a mi va ser una temptació de fer-los, perquè hi havia unes peces en joc, que ells en disposaven. Es tracta del frontal i les finestres.

Efectivament, el frontal no és meu. I no me'n pregunteu res perquè no en conec el seu origen, tan sols que és fer a partir d'un bloc d'alumini i unes quantes hores de fressadora. Ara bé, d'on va sortir, no en tinc ni idea. El mateix passa amb les finestres, que era d'un plàstic embotit, molt interessants.

La oferta que tenia d'ells: per un preu mòdic que jo posaria, aprofitar aquelles peces que ells tenien, a demés de les finestres per a fer-ne un per a mi, i em donaven tres o quatre frontals més dels que jo en podria fer el que volgués.

Qui s'hi hauria negat?  Com és natural, jo no.

Així, dons, va començar la apassionada construcció dels automotors Ferrostaal, amb les finestres justes per a fer-ne un, i amb els frontals d'alumini per a fer-ne un o dos més.



La gran pifiada va ser construir la peça amb diversos materials de diferent naturalesa: els laterals els vaig fer de PVC, les finestres són de fil de llautó, els frontals d'alumini, i el sostre de faig vaporitzat. També en alguns d'ells vaig utilitzar còpies en resina del frontals originals.

Tot molt bonic, però a l'hora d'ajuntar les peces químicament va ser un problema. Aquesta va ser la novatada, en la que no tornaré a caure-hi mai més. Vull dir que si he de fer una peça nova, la faré de fusta tota ella, o de plàstic, o metàl·lica... però tota ella serà de materials de la mateixa naturalesa.

Tot i que les coles d'avui dia han evolucionat molt i potser actualment no seria un problema, jo ja he après la lliçó. En aquell temps, però, ho vaig solucionar més o menys amb epoxi de dos components (Araldit), que deien que ho enganxava tot...

Només cal afegir que les motoritzacions són de LGB.

Ara venen algunes imatges de l'automotor construït, que no pas de la construcció (fa 40 anys la fotografia no era tan fàcil com actualment ni tampoc tan barata!).

A les següent imatge, un automotor amb els colors verds de CGFC (Compañia General de los Ferrocarriles Catalanes).



Longitud total 640 mm.





Detalls del frontal







La foto següent mostra l'engaxall Scharfenberg que vaig comprar ja fa molts anys (les fotos són del 2007) en alguna fira alemanya...



Detalls del bogi portador, de disseny meu. Les rodes son fetes artesanalment al meu torn.  



Vaig haver de fer diversos bogis, perquè en principi aquest automotors haurien d'anar amb dues motoritzacions, donat que tenien un pes considerable, però com que per aquell temps jo era pobre, vaig decidir de fer un bogi portador que amb el temps potser substituiria per un bogi motor.
Igualment va passar amb dos dels automotors, que en realitat eren remolcs, també, precisament en l'espera de tenir diners per a comprar les motoritzacions d'aquells altre dos automotors, en quin moment en substituiria els bogis.
Lo important era construir-los...







Vista del meu remolc. És una mica diferent respecte a l'automotor (per exemple els llums)



La següent foto és la versió del tren d'Olot, amb colors FEVE, igual com va circular per a gairebé totes les xarxes espanyoles. Com ja deveu saber, aquest automotor corresponia a una ajuda del "Plan de Modernización" i per tant se'n varen construir una sèrie, que varen ser distribuïts per a tota la geografia peninsular, i també a Balears.
Precisament hi ha una anècdota sobre l'arribada del primer d'aquests automotors a Balears: El govern espanyol, en tenir notícia de la finalització del primer exemplar, el fa enviar el primer dels automotors construïts a Mallorca, per a ser utilitzat a la xarxa dels Ferrocarrils de Mallorca. L'automotor és embarcat i arriba a Mallorca. Allà el reben i el descarreguen del vaixell, i en posar-lo sobre la via... oh!! sorpresa!! Era de via mètrica!!! (recordeu que a l'època la via a tota la Illa era d'una Iarda, és a dir de 914 mm, cosa que el govern espanyol va ignorar completament)
L'automotor va ser tornat a embarcar i aquest cop va ser enviat al Ferrocarril del Carreño, aquell si de via mètrica, que a llavors explotava una part del que en el futur hauria de ser FC Ferrol-Gijon, encara per a inaugurar.



Amb aquests colors va rodar per a totes les xarxes. Més tard, FEVE els va pintar de blau amb una doble franja plata, i Catalans els va pintar dels dos tons verds característics. A Mallorca també varen tenir colors propis.

I per acabar tornant a la meva miniatura, us mostro una vista exterior d'una composició formada per dos automotors. Remarqueu en primer terme el bogi motor, encara sense pintar. Aquest bogi és similar al que us he mostrat, però amb una motorització LGB.



Esperant que us agradi...

Vet aquí, encara, unes fotos del bogi portador, de disseny meu.

Crec que les següents fotos donen una idea de com està construït. L'únic que cal destacar és que està fet completament de llautó, el que li dóna un pes molt agradable.



Els laterals es van fondre a la cera perduda, d'una peça que vaig fer copiant de l'original, a Martorell, quan encara en quedaven.



(El xiulet i els fars dels automotors també són peces de llautó fosa a la cera perduda)

Les rodes varen ser tornejades al meu torn, que és molt petit... varen ser dies i dies de tornejar!







Hi ha uns forats que són previstos per a posar-hi presa de corrent.

Olot escrigué:

Aquests missatges venen d'un altre fil anterior a aquests posts que acabeu de veure...

Be, acabada la primera restauració del Sóller, els tallers de la Terrassa no s'aturen pas... i a qui li toca avui...?



Dons no sé pas quina vena se'm deu haver trencat avui, però m'ha semblat oportú continuar un projecte que tenia aturat des de feia 40 anys!!!



Provant bogis i altres coses...



Després hi he anat fent cosetes...





Fins que he desempolvorat l'enganxall Scharfenberg que vaig comprar fa molts anys a Dortmund... i n'he fet alguna prova.



Crec que li anirà molt be... però prèviament el modificaré.



.....  ......   ......   ......   ......   ......   ......

Amics, els darrers dies han estat de treball ben intens, però les feines més feixugues s'han acabat.



Primer de tot, adaptació del bogi original d'una màquina ordinària de LGB:

Així era la peça en el seu estat original:



Aquí estudiava per a on s'havia de tallar...





Mans a l'obra!!



I això és el que en queda finalment:



Dit d'una altra manera: això és el que n'aprofito...



Sembla que no ofereix pas gaire dificultat... tot plegat un tall recte i paral·lel a l'eix de la via...



Després toca adaptar els laterals d'un bogie portador al nou bogie amb motor...



Els suports dels laterals del bogi i els laterals formen un octàgon irregular i són fets de llautó, al que cal fer-li una entalla per que pugui acollir al nou motor





Aquí la entalla ja es feta i posada a lloc



A la imatge es veu una altra cosa que hi havia per a fer era posar els dos interruptors: un per la llum i l'altre per al motor...

I finalment algunes proves fetes avui mateix...



(vidres, llums, colors i il·luminació...



(I d'enganxall mig modificat... )

I per fi una prova de circulació del bastidor...

https://youtu.be/BRiffHwc-aA

Bons mecànics els dels tallers dels FFCC de la Terrassa

Salut
Xavi -KTK-

Gràcies, Xavier!!

Molt maco el Ferrostaal.

Fa 40 anys que el vas fer? De quin material és la carrosseria?

Les parets són de PVC, el sostre de fusta, els frontals d'alumini...

... i el bastidor de llautó.



Va ser una pifia. Precisament aquesta va ser una de les causes que em desmotivés per a acabar-lo...

Bella harmonia

Gràcies, amics...

Mai es tard quan s'hi arriba.

Gràcies, Ignacio!

  seguim atentament.....

Olot escrigué:

Les parets són de PVC, el sostre de fusta, els frontals d'alumini...

... i el bastidor de llautó.



Va ser una pifia. Precisament aquesta va ser una de les causes que em desmotivés per a acabar-lo...

Home, a mi no em sembla pas una pifia. I més tenint en compte quan el vas fer. A veure com l’acabes.

Nomes en l'encolat ja és una pífia, Toni...  T'ho asseguro. Sort de l'Araldit, que tot i que deien que ho enganxava tot, no era pas gaire amic del PVC, sort, perquè fins al dia d'avui encara no se m'ha desenganxat cap peça, encara no. Però cal també tenir en conta que la major part dels 40 anys se-ls han passat dins d'una vitrina, en un lloc a on la temperatura és bastant regular, i de a on no se l'ha mogut sinó només en comptades ocasions...

   

També hi ha la dilatació/contracció de les peces que ni amb la calor ni amb el pas del temps, no tenen pas els mateixos moviments el PVC. l'alumini o la fusta...

Si mirem una mica de a prop l'automotor, veurem una sèrie d'esquerdes que han anat apareguen al pas dels anys, que confirmen els meus dubtes sobre el bon fi de l'encolat (Veure detingudament la següent fotografia).



Son senyal de que les peces es volen separar? o potser només són mostra de diferents comportaments i tot i així quedaran enganxades per sempre més? Francament, espero no arribar a saber-ho mai!

Tant de bo hagués desestimat de fer servir aquests frontals malaguanyats de alumini i deixat de banda el faig vaporitzat dels nassos (que li dóna molt de pes i eleva considerablement el centre de gravetat de la peça...), i hagués seguit el meu impuls inicial de construir-lo tot de llautó...! Val a dir que com que jo ja el tenia al cap, havia arribat a fer proves d'encorbar planxa de llautó, arribant al bon encorbat del perfil inferior de la cabina!! Fet això podria haver fet també la corba del sostre...
O bé tant de bo hagues pensat en utilitzar-ne còpies de resina, i l''hagués fet tot de plàstic... Però no; en comptes d'experimentar i aprendre, vaig tirar pel camí fàcil...!

Vet aquí perquè no n'estic orgullós d'aquesta peça...



   

Això si, vaig aprendre que el meu primer instint sempre és el bo!!!!



Per altra banda, em preguntes com els acabaré...

Per a mi encara prima el "quan" sobre el "com". M'explicaré: no els estic pas acabant, sinó que n'estic deixant un de presentable. Això significa que per manca de temps li he posat un enganxall de qualsevol manera, li estic posant els llums sense que facin llum i el deixaré sense interior, és a dir que de moment anirà sense seients ni parets interiors... No disposo de temps per a fer tot això bé, com cal, donat que el vull dur a cert esdeveniment, que en el seu moment sabreu. Se m'està tirant el temps a sobre perquè han de venir paletes a casa i llavors, s'ha acabat construir coses d'aquest tipus... I el meu Ferrostaal el vull presentar bé, tal com toca. Me'n he cansat d'ensenyar-lo només mig vestit.

Llavors, quan els acabaré? encara no ho sé, però segur que no serà pas dins d'aquest gloriós any. I dic gloriós, perquè dins d'aquest any si que al menys veurem l'aspecte final que tindran aquest automotors Ferrostaal un cop estiguin acabats del tot.



De propina, una foto feta ahir que mostra l'estat actual, gairebé llest!!




Au va! a veure qui és el primer que veu què li falta!!

Enganxar materials diferents moltes vegades no envelleixen a la mateixa velocitat i el deteriorament es nota molt

Pere

Ostres quines peces tan boniques, molt bona idea explicar-nos tot això i que t'hi posis, t'ho mereixes, ets un bon observador de com es poden fer les peces, i les fas!. Endevant Olot!!!!

Jo, ja ho sap l'Amadeu, estic enamorat d'aquest model tan ben fabricat per tu.... És una passada!!!!!!

Enhorabona amic meu!!!!!!!

No em cansaré de dir-ho.... Jo vull un!!!!!

Companys, us presento el meu Ferrostaal OG:

Heus ací un magnífic exemplar -muntat per n'Amadeu fa més de 40 anys- i en perfecte estat.

L'origen d'aquesta peça va ser una conversa entre en Raventós i jo. El problema -fa més de 40 anys- era motoritzar qualsevol element de tracció fet artesanalment. Un cop trobada la motorització LGB escaient vàrem encarregar a n'Enric Ramon -d'ofici matricer i de fal·lera modelista / maquetista de trens- la confecció del frontal -que encara guardo i no se on- que tenia que servir d'original per a fer els duplicats necessàris, i que finalment ens va fer un taller mecànic -de no recordo on- en alumini massís. Les finestres laterals eren d'una peça de policarbonat troquel·lat en calent. Els sostres els va fer un hàbil fuster que jo tenia, vaig donar-li el croquis i ell va triar la fusta: faig vaporitzat de Romania. Va dir-me que era prou dura per aguangtar impactes i que dificilment es deformaria, com així ha estat. Amb aquests tres elements ja fets vàrem contactar amb Olot i ell va fer la base, el bogis els laterals,... i el muntatge, pintat i acabat final. Sols té un bogi motriu i pesa 4 Kg. i escaig., L'interior està equipat amb seients d'un cotxe LGB 3072 que son de color verd.
Tot i que el muntatge degué fer sortir cabells blancs al muntador és parer meu que ha estat correcte. No s'ha desenganxat res i tot funciona com el primer dia. Val a dir que es una peça de la n'estic molt content, tan funcionalment com modelistica. Gràcies Amadeu per la bona feina.

_____________________________________________

cordialment

Francesc

Temps era temps...!



Moltes gràcies, Francesc, tant per els comentaris com per la foto, que m'han fet reviure aquell temps...

Vet aquí una foto del meu, acabat i no circulant, perquè jo no sabia que en aquest circuit no hi ha corrent a les vies, sinó que funciona amb bateria embarcada...







... tot i així a mi em sembla que si no ho diem la fotografia marca.

La versió que jo vaig fer partint del frontal de l'Amadeu es fet en resina, que ara seria de 3D per allò de que queden millor les finestres i es pot repetir tantes vegades i fer versions.. però no tinc fet el interior...gràcies per la info Francesc



Amadeu si no ho dius no ho sap ningú sembla que anava poc a poc al passar per el pont o el maquinista l'ha aturat per fer la fotografia...un pont magnífic..

Salutacions

mallet73

Docs trobo que és una peça magnífica i la darrera foto és genial.
Una pregunta que si cal podeu traslladar-la a un fil més adequat:

-Veient el pont de la foto, perquè en els ponts de ferro reals, alguna vegada l'estructra portadora es fa per sota de les vies i altres vegades per sobre????

Disculpeu als moderadors per fer la pregunta fora de lloc. Però és algo que he pensat moltes vegades.

Olot escrigué:

Temps era temps...!



Moltes gràcies, Francesc, tant per els comentaris com per la foto, que m'han fet reviure aquell temps...

Vet aquí una foto del meu, acabat i no circulant, perquè jo no sabia que en aquest circuit no hi ha corrent a les vies, sinó que funciona amb bateria embarcada...







... tot i així a mi em sembla que si no ho diem la fotografia marca.

Aquesta foto és impresionant.... Una meravella de foto i a mès a mès, amb el Ferrostaal!!!!!!

Celebro que t'agradi, Àlvaro.

Aquesta és en un altre circuit diferent, també privat:

A la BKB?

Sisu escrigué:

Docs trobo que és una peça magnífica i la darrera foto és genial.
Una pregunta que si cal podeu traslladar-la a un fil més adequat:

-Veient el pont de la foto, perquè en els ponts de ferro reals, alguna vegada l'estructra portadora es fa per sota de les vies i altres vegades per sobre????

Disculpeu als moderadors per fer la pregunta fora de lloc. Però és algo que he pensat moltes vegades.

Permet-me que et conteste al tema de l'estructura dels ponts sense estar completament segur del que et diré. Sembla evident que un pont serà igualment resistent posant l'estructura sobre el tauler o per sota d'aquest. Per qüestions de gàlib sempre seria més interessant col·locar l'estructura per sota, però això no sempre és possible segons la distància al llit del riu. Si aquesta és escassa i es pot veure afectada l'estructura per una avinguda, cal col·locar l'estructura sobre el tauler. Pot ser que algú al fòrum pugui contestar-te amb arguments més sòlids, el que t'he dit només és una suposició.