Carregador de carbó d'El Collet

En Carles volia un carregador de carbó per posar en un mòdul per a els vagons que havíem fet dels Catalans, però que tingués aspecte de una gran infraestructura, parlant vam veure que podria anar al mig del mòdul de retorn, vam començar a pensar idees i valorar propostes, en una trobada a Molins vam prendre mides i endegar el projecte, me'l deixava al meu criteri, ai pobre  ...  ...

La proposta va ser fer un tipus de carregador com els que van existir a l'estació de Fígols i El Collet d'Eina (prop de Guardiola)



i encabir-lo en el mòdul de retorn, tenint en compte que hi han unes vies interiors i que s'ha de deixar espai de gàlib per el pas de trens pel retorn i poder fer una mica de maniobres si és possible


 Com podeu veure aquest tipus de carregador tot ell està construït en formigó i està format per una quantitat de sitges sostingudes per pilars a sobre hi ha una instal·lació de recepció i tria del carbó pel seva grandària repartint-lo per les sitges, així primer fer un estudi de possibilitats i veiem que tant sols podem utilitzar dues vies centrals del retorn per poder garantir el pas de trens per l'exterior que és en corba i contra-corba.
 Una altra cosa a tenir en compte és que ha de ser desmuntable, ja que tot fent-lo petit i reduït les grans dimensions que tindrà faria impossible el seu transport com els altres mòduls. Podrem fer dues fileres de tres sitges aguantades per 12 pilars, primer fem les bases dels pilars i els situem en el seu lloc, collant-los a una base provisional on hi hem posat dues vies amb les mateixes mides que les que hi ha en el mòdul



Les bases estan numerades perquè en el moment del muntatge hi posen en cada una d'elles el pilar que hi correspon, així els pilars cantoners tenen l'alçada total de l'edifici i els pilars interiors tenen l'alçada per acollir el sostre dels embuts descarregadors de les sitges

fem el sostre que ha d'acollir els embuts i on hi han d'encaixar els pilars interiorsi on també es fixaran els exteriors

comencem a fer els embuts de descarrega

comprovem que l'alçada ens permeti el pas de la màquian

de algunes rodes de vagons de Playmobil en fem les politges per accionar l'obertura de la descarrega

Moltes gràcies per obrir aquest fil, Ignasi.

Segueixo amb atenció.

Veure'l acabat és espectacular, però veure en detall el "com es va fer"... és

Pere

Es molt bona idea...

Més que res és per si algú en pot treure alguna idea.
 Seguim.
 un cop muntades les tremuges comprovem que el tren ens passa, la Stainz passa perfectament, però a Bagà al muntar-lo vaig veure que la Berga (de construcció posterior) hi toca la reixa de la xemeneia hi falten 2 o 3 mm

ara ja podem començar a preparar per fer les parets

i les escales d'accés

La rets per la seva part interna a part dels reforços perquè no es deformin porten unes pestanyes que les ajusten a la base dels embuts

Les parets grans amb tres finestres queden ajustades a la part interior dels pilars de cantonada, mentre que les parets petites de dues finestres subjecten les parets grans en la seva posició

quan posem el terra del pis superior, que és el sostre de les sitges, serveix per subjectar les quatre parets

en aquest sostre hi va la recepció de les vagonetes i clasificació del carbó per la seva grandària.
 En realitat no funcionava així, hi hauria d'haver un sostre més, en aquella època el carbó sortia triat de la mina (separat de la pedra) però barrejat tot ell, llavors quan arribaven les vagonetes el descarregaven en punt i passava per un seguit de cribres per seleccionar-lo per la grandària i distribuir-lo a la sitja corresponent

a al vegada comencem a fer l'anell de tancament del edifici que serà un barret de tancament en forma de la volta

I quantes mides de carbó feien?
I transportaven carbó de diferents mides en cada viatge? Vull dir en vagons diferents?


Tinc la sensació que les sitges hi cap relativament poc carbó... debien carregar pocs vagons, i petits...


Ep, son preguntes des del desconeixement absolut de com funcionava tot plegat...

valgamdeu. quan os hi poseu... us hi poseu, eh??   mare meva, quin parell de dos, en Carles i tu !!!
gràcies per mostrar el pas a pas d'aquest magnific projecte que veu estrenar a Bagà

Senzillament...OOOOOOOHHHH!!!!

Brutal!!!

El material és tot panesll stic?

ostman escrigué:

I quantes mides de carbó feien?
I transportaven carbó de diferents mides en cada viatge? Vull dir en vagons diferents?.

Això és així depenent de l'època i del destí, Carbons de Berga segons les èpoques tenia el mercat molt dispers segons si el carbó anava destinat a la industria o al consum domèstic, o en altres etapes en que van concentrar la venda en grans clients exclusivament, llavors si el carbó anava a la industria solia ser de gra més menut, però si anava al consum domèstic es venia a preus diferents segons el gra, com més gran més car, llavors les comandes anaven per vagons i cad un es marcava el seu destí, si el carbó anava a la industria es podien fer trens purs. Si ens fixem en fotos antigues a vegades veiem trens purs de carbó i en altres trens amb molts tipus de vagons i completament barrejats amb vagons de carbó pel mig que anaven al petit comerç.

ostman escrigué:

Tinc la sensació que les sitges hi cap relativament poc carbó... debien carregar pocs vagons, i petits....

Miret les fotos del començament, la primera és el carregador de Fígols encara en construcció, n'hi ha 12 i son més grans, no vol dir que hi hagi 12 classes de carbó, n'hi havia tres o quatre, llavors s'abocava en més d'una sitja, tot i així a Fígols no es va deixar de fer servir les sitges antigues, Baixava un tren cada dia amb prop de quaranta vagons a més del que marxava per carretera.

Dóna gust llegir les teves explicacions, Ignasi.

Moltes gràcies.

Olot escrigué:

Dóna gust llegir les teves explicacions, Ignasi.

Moltes gràcies.

+1
ademes de tindre els coneixements, ho expliques amb molta claredat ... i entusiasme !!

Aquest és un tema molt interessant !!
M'agraden molt els edificis que funcionen, amb moviment.

Ens podríeu proporcionar més detalls del sistema de maniobra de les portes de la tremuja?

Em podríeu dir el tipus de placa que feu servir per a l’edifici?

Em sorprèn l'escala! com es fa?
És un perfil sòlid?

ARIA escrigué:

Aquest és un tema molt interessant !!
M'agraden molt els edificis que funcionen, amb moviment.

Aquest edifici no és animat, no hi ha moviment, hi vam pensar en poder fer servir l'estació del telefèric per posar una línia de vagonetes, però el seu caràcter de desmuntable l'hi fa perdre la consistència necessària per instal·lar un telefèric, la tensió de la línia deformaria l'edific i fins i tot el podria desmuntar.

ARIA escrigué:

Ens podríeu proporcionar més detalls del sistema de maniobra de les portes de la tremuja?

la politja va accionada per una cadena que permet actuar des de terra, el eix d'aquesta politja porta un pinyó dentat que fa córrer una cremallera solidària a la trapa que tanca la sortida del carbó al cap davall de l'embut de la sitja. El canal col·lector que guia el carbó fins el vagó funciona de manera automàtica, porta un contrapés a la part posterior que assegura que quan es tanca la trapa i no surt carbó de la sitja el canal torni a la posició plana per assegurar el pas del tren, en el moment de carregar al obrir la trapa el carbó que surt de la sitja cau en un punt avançat de la canal i pel pes fa que aquesta baixi per guiar el carbó a poca distància de la caixa del vagó

ARIA escrigué:

Em podríeu dir el tipus de placa que feu servir per a l’edifici?

PVC espumat de 3mm de gruix, de reciclatge.

ARIA escrigué:

Em sorprèn l'escala! com es fa?
És un perfil sòlid?

Per l'escala s'han de fer números, el perfil és PVC espumat de 8mm de gruix que ens donarà quants esglaons ens fan falta per guanyar la alçada que ha de tenir el conjunt, també s'ha de tenir en compte que hem de fer girs i replans per poder deixar el pas lliure als trens i assegurar els punt de fixació de l'escala al edifici.

Gràcies per tota aquesta informació.

Amb la vostra resposta i mirant més de prop la imatge dels tremolors, m’entenc millor.

Teniu la intenció de fer servir aquestes portes de tremuja amb material de carbó vegetal ?

Vaig construir una estació de subministrament de carbó per a locomotores i sé que no és fàcil de fer.

Per fer la coberta en forma de volta s'ha de blegar la planxa tenint en compte (tal com em va fer veure en Narcís) el PVC espumat està format per filaments que el deixen blegar fàcilment en un sentit però no en l'altra, però tot i així té tendència a retornar a la seva posició inicial, per tant el que he fet és uns talls de 2mm de profunditat (la planxa en fa 3mm de gruix) i separats a 1cm entre l'un i l'altra.

un cop enganxada a l'estructura de la volta el talls queden oberts en forma de V que reomplirem de massilla plàstica perquè un cop sec no retorni a la posició inicial

el edifici passa una primera inspecció tècnica.

fem les baranes tenint en compte els punts per on s'ha de desmuntar

mentre comencem a fer el interior de la planta de recepció de les vagonetes, posant la torre de suport del cable guia a la part de dalt i del cable tractor a la part de baix amb la seva politja de retorn, aquesta línia de vagonetes no tenien un motor de tracció, funcionava pel pes de les vagonetes carregades, tenien un sistema de fre a l'estació superior

fem un parell de vagonetes



i ja entrem en la fase de pintura

Quel chef d'oeuvre ! c'est magnifique !

Quina obra mestra! és bonic!

   

ARIA escrigué:

... ...

Teniu la intenció de fer servir aquestes portes de tremuja amb material de carbó vegetal ?.. ...

No és l'objectiu d'aquesta instal·lació, la seva finalitat és merament decorativa i complementària en un mòdul.

Quina llàstima que no funcioni

Pere

T’el miris per on t’el miris, aquest edifici te un aspecte molt real. Ara bé, aquesta fotografia té una perspectiva impressionat. Llàstima del fondo, i de que encara no estava acabat!

ignasibaga escrigué:

...

quants carretons s'han de cobrir amb "carbó"?
Podria proporcionar una manta de carbó fals a l’exposició de Molins.

Quin saber fer!!!

Moltes gracies per totes les explicacions... Ara ja sabem una mica com funcionava aquest món...

Esta quedant un edifici increible...

ignasibaga escrigué:

... he fet és uns talls de 2mm de profunditat (la planxa en fa 3mm de gruix) i separats a 1cm entre l'un i l'altra...

Com ho fas per controlar la profunditat de tall si, com imagino, els talls els has fet amb un cúter?