Via verda del Llobregat-Arqueologia ferroviària entre Cal Rosal i la Presa de la Baells.

Un bonic recorregut de per l'antic traçat de la CFGC, entre Can Rosa i el Pont enfonsat, són una mica més de 5 km de trajecte.
El recorregut entre trinxeres, túnels i ponts, sempre al costat del riu Llobregat i amb algun vestigi del passat ferroviari.
A uns 4 km de Can Rosal hi ha el Pont gòtic de Pedret ia uns 20 min al Monestir de Pedret però ja desviat de la via verda, seguint per les trinxeres de la via, a una mica més d'un quilòmetre, hi ha el pont enfonsat del tren, hi ha una palanca per seguir fins al peu de la presa de l'embassament de la Baells.
Però com avui allò semblava les Rambles hem decidit tornar un altre dia amb més tranquil·litat







































































Pere

Gracies Pere. un reportatge extraordinari !!! no sabia que quedava tant recorregut visitable , en prenc nota.

Alexandre

Gràcies per les fotos Pere!!!

Gràcies per l'informació i les fotos, Pere. Jo tampoc sabia que aquest tram estava habilitat com a via verda.

Si hi tornes un dia de més calma, avisa. Pot ser m'hi apunto, si voleu companyia.

De moment vull anar a conèixer des del pont enfonsat a la presa, que no sé com està, i com l'estiu ha de ser força dur en aquesta zona, no vull trigar gaire, quan conegui tota la part del camí ja ho diré a veure si es pot organitzar una sortida.
Sé que hi ha més trams des de Manresa que són visitables, a mesura que els conegui els anire incorporant

Pere

gràcies Pere, ja tenia pensat anar-hi, amb l'Igansi hem parlat de veure part del recorregut...caldrà anar ara que fa bon temps, ni fred ni calor..

salutacions

mallet73

Jo, aquest tram, l'havia fet amb cotxe, quan encara s'hi podia passar, deu fer cosa d'uns 10 o 12 anys. És genial!

Bon reportatge Pere...

Avui hem completat el tram entre el Pont de Pedret i la base del Pantà de la Baells.
Des del Pont de Pedret fins al pont enfonsat, encara que no està tan cuidat és un tram acceptable per anar amb calçat lleuger.
Avui per fer aquest tram hem anat a amb el cotxe a l'altre extrem del que és la via verda, al Pont de Pedret.
Per poder seguir l'itinerari del tren, en no haver-hi el pont, cal passar per una palanca a l'altre extrem del riu Llobregat





Hi ha múltiples camins per recuperar el traçat, i no és importat la tria, el traçat es recupera passat la zona del pont, tota la zona del pont està destruïda en superfície i millor no ficar-se











Queda clar el traçat del tren, però està totalment envaït pels arbres i plantes











En aquesta font paraven els trens perquè els maquinistes ompliran els càntirs per refrescar-vos al trajecte



La font de la Vaca, uns pocs metres més endavant finalitza l'antic traçat.





El traçat és evident que va ser destruït



El camí és aquest punt, poc després de la font, s'enfila per la muntanya, a la part inferior es veu per on seguia el tren, però no es pot caminar més de 10 metres, després ja esta tot destruït i és impossible passar sent tot un terraplen

La volta de la presa que es veu des de gairebé tot el camí des del pont enfonsat



Remuntat un bon tram, el camí descendeix fins a tornar a prop del que va ser el traçat, es veu un tram de trinxera destruïda tota la base







El camí a partir d'aquí es fa molt complicat i perillós.
És evident que el camí des del Pont Enfonsat va ser destruït per impedir l'acostament a la presa



A la part inferior de la foto es pot veure un túnel del traçat del tren, nosaltres hem arribat fins pocs metres abans, veient un tram encara de trinxera



Pere

Un bon reportatge, Pere. Moltes gràcies.

Això és arqueologia ferroviària!

Molt bé, moltes gràcies per compartir-ho

m'agrada més aquest traçat que l'anterior..!! tan ample i concorregut!!!


mallet73

És aquest l'itinerari que vares fer tu, Pere?:

http://deosona.blogspot.com.es/2016/08/colonia-rosal-cami-del-antic-carrilet.html

Si, és l'itinerari, però si vols anar ara no és bona època si no fa sol, la millor època és la primavera

Pere

Clar.

Si que m'agradaria d'anar-hi

Per a març és una bona època, ara encara que volgués no puc, m'he de comportar bé que m'estic recuperant d'una tendinitis lumbar i encara que no vaig ja a recuperacio m'he de comportar

Pere

Espero que et millors el més aviat possible.

Ara fa tres setmanes, vaig anar des de Olot fins a Sant Feliu de Guixols. Són uns 100 kilòmetres. Al començar a les nou del matí cada dia, feia 2 o 3 graus. Sovint trepitjava gel. És molt agradable caminar quan fa fred. Llavors s'està més be caminant que no pas parat.

Una mica d'història del pantà

http://hoysalgoenmoto.blogspot.com.es/2017/09/la-baells-el-ultimo-embalse-de-franco.html

..../....Segons la classificació de risc potencial de les preses, la Baells té atorgat el nivell "A", és a dir, el de màxima calamitat en cas de trencament total: l'hipotètic tsunami només necessitaria vint minuts per assolar la ciutat de Manresa, i quatre hores després, la destrucció imparable cridaria a les portes de Barcelona.../...   .

Pere

Però pels amants del ràfting seria fantàstic...!

Que mai no ho tinguem de veure!

Molt guapo el rcorregut, no ho havia vist.

Aprofitant que pujava al Berguedà aquest diumenge passat, en arribar a Berga, vaig agafar el camí de Pedret, per veure el magnífic pont gòtic.


Que encara aguanta les envestides del Llobregat, va aguantar els aiguats del 1982, amb el desembassament a tot drap de la presa de La Baells.


El que realment volia fer era seguir una mica la via verda del Llobregat que segueix el tram del carrilet entre Cal Rosal i uns 500 metres més amunt del pont gòtic de Pedret, a on el carrilet tornava a canviar de marge del riu, del marge dret al marge esquerre amb un pont mixt amb un primer tram metàl•lic i un segon amb arcada de pedra i maons. El tram metàl•lic ja no hi és i això fa que aquí s’acabi la esmentada via verda apta per a bicicletes.

Aquesta foto fa temps que la tenia, sabia que era de CGFC, però no sabia a on corresponia, ara ja la tinc situada.

Així que diumenge al matí abans d’anar a Bagà, vaig caminar els 500 metres, més o menys, que hi ha des del pàrking davant el pont de Pedret fins a aquest final de la via verda.



Com podeu veure el basament del costat sud està força malmès.

El paisatge és espectacular, propi d’un tren de muntanya sempre al costat del riu amb força aigua, un cop allà vaig veure que a ma dreta hi ha una passarel•la per a pescadors i excursionistes que et permet passar a l’altre marge.

La foto no és meva, ara la barana sud no hi és i la nord està totalment doblegada per la força de l’aigua, evidentment que aquesta tardor l’aigua a cobert la passarel•la i els arbres arrossegats han fet la seva feina.

Un cop a l’altre marge vaig poder pujar a l’arcada de pedra i maó del pont, totalment coberta de vegetació, arbres inclosos.



Aquí em vaig quedar sense màquina de fotografiar, va deixar de funcionar.

Vaig seguir la explanació de la via direcció a La Baells, explanació que com l’arcada del pont te força vegetació i aigua, aquesta explanació passa per una trinxera de pedra força important i arribes a una font a ma dreta , que es diu la Font de la Vaca. Uns metres més amunt, la explanació desapareix com si allí s’acabés el tren, cosa impossible, la veritat és que semblava com si el riu s’hagués menjat una part del terreny, però ja deu fer anys doncs la vegetació  tot ho cobria, en aquest punt comença un corriol que segueix en direcció nord però amb un pendent no apte per a ferrocarrils d’adherència.

Aquí ho vaig deixar, ja hi tornaré un altre dia per seguir i veure si es torna a trobar la explanació més amunt i de pas em documentaré una mica més.

En arribar a Bagà, i un cop donat un cop d’ull al muntatge del MOMI, circuit per a material no apte per al MOMI i circuit per el vapor viu, vaig tornar a saludar a l’Ignasi  i vaig pensar que tenia la font de documentació al davant i en directe.

Vaig explicar-l’hi la petita caminada del matí i el desengany de la pèrdua de l’explanació i va començar a donar informació en grans dosis i molt interessant, (la propera vegada demanaré de gravar-lo doncs segur que la meitat de les coses no em van quedar).

Va comentar que amb el aiguats del 1982, es va fer una obertura de comportes importants per tenir coixí a la presa i frenar la onada d’aigua que baixa d’aigües amunt, i que possiblement això fes caure murs de pedra seca que suportaven la via en aquell tram, aquests murs estaven a tocar de la llera del riu, doncs la orografia del terreny era molt difícil en aquell sector, aquest murs es coneixien com els murs dels italians, (no recordo el perquè i això que m’ho va explicar, massa informació en poca estona).

El tren seguia al marge esquerre i no canviava de marge fins passada la presa i que abans de la pressa hi havia el “túnel més curt del mon”, com a mínim el més curt de la CGFC, que foradava un dels contraforts costelluts de la serra de Picancel a tocar de la llera del riu.

Foto de la Serra de Picancel, les arestes de la dreta, que semblen costelles arriben fins a la base de la presa de la Baells i una d’elles està foradada pel “túnel més curt del mon”, el braç de pantà que es veu a la foto correspon a la riera de Vilada.

Quan vaig marxar de Bagà vaig anar a fer un mos i vaig tornar al pont gòtic de Pedret, per caminar per la explanació, aquest cop en direcció Cal Rosal per arribar a un pont de pedra i maons de dues arcades que està a uns 1500 m del pàrking de davant el pont de Pedret.

Recorregut espectacular, potser no tant, però trinxeres excavades en roca, túnels, restes de instal•lacions telegràfiques.




Fins que a la sortida d’un túnel apareix el pont que buscava.



Vaig tornar al cotxe i cap a Barcelona, tot dient-me que tinc de tornar per fer tot el camí des de Cal Rosal i a buscar l’explanació per sobre de la Font de la Vaca i veure el “túnel més curt del mon.

Com que soc una mica impacient, en arribar a casa vaig entrar a internet a documentar-me i us presento  “el túnel més curt del mon”.



Em direu, que és un túnel penjat, però això és una foto recent, penseu que quan obren les comportes de fons el xorro d’aigua pica directament al túnel, a la foto es veu un mur malmès que és el que suportava l’explanació, és el queda d’un “mur dels italians”.

Com que jo tampoc m’ho acabava de creure, vaig buscar més fotos.

En aquesta amb la presa encara en obres, es veu el mur encara sencer i la explanació.

Realment el fer passar la via per aquest terreny va ser una obra d’enginyeria i un recorregut espectaculars.

Ignasi, si us plau, si creus que he escrit algun disbarat, digueu que ho rectifico.

Salut

D’aquesta “via verda del Llobregat” ja n’haviem parlat una mica aquí:

https://trenscat.forosactivos.net/t2338-via-verda-del-llobregat?highlight=Verda

Jo vaig tenir el plaer de fer-la l’any passat amb en Pere. És molt recomanable.