Personalització edifici Wasserhaus Pola ref 331005

Doncs amb falsificacions aixi... Que s'aparti Pola!

Venint de tu, que ets un especialista de la falsificació amb impressora, aquest comentari me l'haig de prendre com un elogi. La meva falsificació és més modesta, ja que és feta a mà.

Els darrers passos sobre aquesta construcció ha estat encolar les primeres pseudo-rajoles:









Per a encolar-les he utilitzat la cola que vaig comprar, especial per aquest producte, i capaç d'adherir-se a tots els materials. No obstant tinc els meus dubtes de que doni bon resultat sobre aquests plàstics.

Aquesta cola és com una espècie de ciment sintètic del mateix color que les rajoles. Resulta molt bruta, i a demés cal que tingui un cert gruix per que faci adherència. No m'acaba d'agradar com queda. De moment sembla haver-se enganxat correctament, però no les tinc totes.

Pot ser no ho vaig entendre be (hi ha el problema de la llengua), pot ser no és el producte adequat... o potser si. Per si de cas, he començat a fer proves amb altres coles, i totes donen bon resultat:

Cianocrilat,

UHU Plàsticos

Montakit

RUDERER L530TF

Cola de contacte

De manera que si això no enganxa be tinc alternatives.

Des de fa molt temps confio molt en el cianocrilat xinès , el resultat el trobo molt bo 

Pere

Hola a tots.
Perdonar la meva ignorància. Quina diferència té el cianocrilat xinès amb el d'aquí.
Salutacions, Mak.

Mak escrigué:

Hola a tots.
Perdonar la meva ignorància. Quina diferència té el cianocrilat xinès amb el d'aquí.
Salutacions, Mak.

El preu, 1,75 € el xines 16 € Loctite, triga uns 10 segon més en assecar el xines +/-, però bé jo disposo de molt temps

Pere

TramBlau escrigué:

Mak escrigué:

Hola a tots.
Perdonar la meva ignorància. Quina diferència té el cianocrilat xinès amb el d'aquí.
Salutacions, Mak.

El preu, 1,75 € el xines 16 € Loctite, triga uns 10 segon més en assecar el xines +/-, però bé jo disposo de molt temps

Pere

Amadeu és molt més curós amb els seus treballs, jo moltes vegades prioritzo per preu 

Pere

TramBlau escrigué:

Mak escrigué:

Hola a tots.
Perdonar la meva ignorància. Quina diferència té el cianocrilat xinès amb el d'aquí.
Salutacions, Mak.

El preu, 1,75 € el xines 16 € Loctite, triga uns 10 segon més en assecar el xines +/-, però bé jo disposo de molt temps
Pere

Jo diria que la diferència és la qualitat. Ja és de domini públic que tot lo que ve de xina és més barato, però te menys qualitat.

A demés, el més car potser si que costa 16 euros, però en pots trobar des de 3 euros d'altres marques (p.e. SuperClue). Hi ha molta varietat a on triar.

En plàstic amb prou feines he utilitzat el cianocrilat xinès, el poc que he fet ho he fet amb altres tipus de pegmento, però en fusta, a part de la blanca, visca la xinesa que em va molt bé

Pere

I tant. N'hi ha per triar a gust de tothom.

Be, dons al final les he desenganxat. No ho veia clar, mentre que les proves que vaig fer amb diverses coles eren molt satisfactòries.




He pogut salvar les peces. Només una ha sofert un petit desperfecte.

Ha sigut molt fàcil desenganxar-les. Quedava tot el "ciment" enganxat al plàstic, però amb una mica de paper de vidre s'ha netejat fàcilment.

Així que en un tres i no res tornen a estar enganxades:




Això m'anima a continuar. Per a fer els cantos amb aquest material cal escalfar-lo. Aquí utilitzo un bufador d'aire calent de gas.




Un cop calent ja es pot doblegar. Ho mantinc pressionat durant uns segons fins que es refreda, i... voilà:



El canto posat a lloc.



Els dos cantos



Tots els cantos de totes les portes i finestres



Ara falta que arribin els arcs que vaig demanar, que s'estan retardant massa!

Fantàstic, el angle aconseguit amb la calor deu ser difícil el no cremar el plàstic 

Pere

No, no és pas difícil. Es tracta d'un bufador que no fa flama, només aire calent. Potser podria deformar el plàstic, però aquestes pseudo-rajoles són de pols de pedra. Si no hi ha flama, resisteixen molt be. I Com més calent, més be el doblega.

Pararàs boig!. Una feina de mestre.

Jo no! Ara, els que em segueixin potser si.

Treballs següents:

Al kit de POLA hi ha dues peces com aquesta:



En realitat la peça no ve pintada i és de plàstic fosc, imitant la fusta. Aquesta peça es preveu per a posar entre la façana i el voladís del sostre. En principi vaig pintar la "fusta" de color verd gastat, i fins i tot hi vaig posar les sigles de la Companyia dels Ferrocarrils de la Terrassa (CFT).

Però en realitat els nostres edificis no tenien aquesta paret de fusta, i la façana arribava normalment just a sota del voladís. O sigui, que per ser fidel a l'estil que vull utilitzar, caldria substituir aquesta peça per una de façana.

Per a tal fi vaig encarregar a la casa FALLER, actual propietària de POLA, una compra de dues peces (més dues de recanvi, per si de cas) com les parets cegues sense finestra. Aquestes peces tenen els mateixos encaixos que la peça de "fusta", i per tant serien una bona base per a fer una peça nova.

En molt pocs dies ja vaig rebre el paquet.



Calia dibuixar el perfil de la peça original a sobre de la nova a tallar.




I després tallar.




finalment un cop de llima...



i llestos !

Molt bon tutorial Amadeu,

Aprofitar edificis existents i adaptar a l'aquitectura local és una bona solució, amb les seves limitacions.

Jo em decanto pel "scratchbuilding" total.

No se si ho coneixes, pero en Gilbert Gibri té uns tutorials molt bons, són escala 0, pero totalment vàlids per IIm.

Aqui et deixo un enllaç d'un tutorial de com fer edificis en escaiola amb motlles de fusta. Jo he provat l'escaiola plàstica que te l'aventatge de tenir més temps abans d'endurir-se. No ho he probat amb motlles pero pot ser una opció quan faci la segona estació de Cal Gavatx.

http://www.gilbert-gribi.ch/GGribi/moulage.html

Una aportació molt bona, gràcies 

Pere

Gràcies Toni.

Aquesta és una interessant aportació. També seria interessant veure com construeixes l'estació de Cal Gavatx.

Continuació:

De la planxa de falses rajoles n'he tallat dues tiretes aprofitant els relleus que aquesta tenia.



Aquestes tiretes, degudament tallades, em serviran per a posar a sobre del relleu de les peces POLA.



Aquest es el procediment que faig servir per encolar.



Un cop desestimada la cola feta expressament per a enganxar les falses rajoles, vaig optar per la cola MONTAKIT. Te l'inconvenient de que fa fils, i cal netejar minuciosament, però te l'avantatge de que aguanta l'intempèrie i també tels UV.



Vet aquí un cop net



A continuació he tallat unes peces petites per la part d'abaix de les portes



Les he enganxat al seu lloc



Un cop sec he tallat l'excedent amb un cúter.



I també amb el cúter he rebaixat fent un encaix per a rebre la nova peça que veurem a continuació



I aquí l'encolat de la nova peça feta a partir de la tireta



També a l'altre costat de la porta



Amb la feina feta a totes les peces, el conjunt ja te un altre aspecte...

Ahir, una mica de pintura per a fer més "d'aquí" les rajoles.

Estat original



Per això he partit bàsicament de les pintures TITAN-Acualux Caoba 838, Salmon 824, i AMERICANA Yellow Light, que he barrejat en diferents proporcions aconseguint diferents tonalitats. Per acabar de fer diferents colors, hi he afegit unes gotes d'algun d'aquests altres.

TITAN-Acualux Gris piedra 852, o Siena natural 837, o VALLEJO Pardo medio 71038, o Oxido 71080.

Així, primer he fet les tonalitats més clares. A la foto ja se'n veuen dues, que he aplicat només en algunes rajoles.



De mica en mica he anat posant diferents tonalitats, de manera que quasi cap rajola és del mateix color que cap altra, i finalment hi he fet una mena de taronja argila, que he aplicat amb una capa molt diluïda, que unifica una mica els colors.

Queda molt real els canvis de tonalitats dels rajoles 

Pere

Molt lograt...

Molt bon resultat.

La pintura és clau per donar el toc de realitat.

Ja veig que us agrada.  Gràcies per les respostes.

Per a continuar vaig tapar els buits que hi havia als extrems de la pseudo-rajola amb la cola-pasta vermella de la que fa el mateix fabricant. Per això si que la trobo útil.







Aquesta pasta permet fer-hi un ratllat que dóna l'impressió de continuïtat de les rajoles.




Els acabats poden ser molt interessants